Deprecated: Function set_magic_quotes_runtime() is deprecated in /usr/home/copdegas.cat/web/forum/common.php on line 106 Fòrum de l'Escuderia Cop de Gas • Mostra el tema - MARROC 2010 *CRÒNICA EN OFF*

MARROC 2010 *CRÒNICA EN OFF*

Aqui expliquem les nostres aventures i quedem per fer-ne de noves.

Moderador: cassi

MARROC 2010 *CRÒNICA EN OFF*

EntradaAutor: itaca Data: dc. ago. 04, 2010 7:20 pm

MARROC 2010 *CRÒNICA EN OFF*
D'un total de 2500 km., més de 800 per pistes
Imatge

Qui som? Xavi [b]Alcorlo (XR 400), Lluís Font - Parent (Africa Twin), Pitu Llos - Itaca (BMW F650ST), Jordi Sacot (Africa Twin), Jordi Serradell - Mase(XR 400) [/b]

Havíem previst fer aquest viatge amb uns companys del Cop de Gas, el pla era anar de Barcelona a Tànger en vaixell. Per diferents problemes dels 5 components del viatge 3 varen comprar el bitllet amb antel-lació i en Sacot i jo no vàrem tenir la certesa de marxar fins el divendres 23 al vespre.
Primer problema, intentem comprar el bitllet per internet i ja no era possible, esperem al dissabte al matí i....però què ens hem cregut, pensar que podrem aclarir alguna cosa en dissabte.
Ja decidits a marxar quedem que el diumenge sortirem de bon matí cap al port de Barcelona per si podem comprar un bitllet pel vaixell i si no, doncs baixarem cap a Algesires i ja ens trobarem a Tànger amb la resta de companys.
Per sort vàrem trobar bitllet i ens vàrem estalviar de fer 1300 km. en roda de tacs.
Sortim de Barcelona amb 1 horeta de retard i després de 29 hores (4 més de retard) som fora del port de Tànger a les 6 de la tarda. Comptant que volíem arribar fins a Meknes, doncs decidim fer nit a Tànger, les dues hores de diferència horària que hi ha al Marroc fan que a les 7 sigui fosc.
A Tànger vàrem tenir un guia de luxe, el seu germà treballa a La Bisbal, ens va acompanyar a l’hotel, a sopar i a fer unes cerveses; també ens va indicar un lloc on canviar diners amb millors condicions que al banc.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge



PRIMERA ETAPA - DIMARTS 27 - 670 KM. 135 DE PISTA ASFALTADA - 3 KM.PEDRA DE RIU

RECORREGUT DEL PRIMER DIA
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge


La nostra idea era baixar fins a Zagora en dos dies per carretera fent una mica de turisme, però al vaixell ens vàrem trobar amb en Pepitu de Vic un conegut de l'Alcorlo que coneix molt bé el Marroc, sobretot les pistes off-road. O sigui que dit i fet, fem cas dels seus consells i fem aquesta ruta.
Per carretera TÀNGER, LARACHE, KSAR EL KEBIR, SIDI-KACEM, MEKNES, AZROU, MIDELT, RICH, AMELLAGO, TADIRHOUST, GOULMIMA, TINEJDAD
De Rich a Tadirhoust pensàvem que començaríem a trepitjar la terra però la pista és d'asfalt. La sorpresa va venir al arribar a Tadirhoust, la carretera havia desaparegut amb les ultimes pluges i o fèiem una ruta alternativa seguint els consells de la gent que trobàvem o ens ficàvem dins el riu uns tres kilòmetres per seguir la ruta.
Això és el que vàrem fer, primers problemes per les motos pesades, moltes pedres, algunes de mides considerables, però al final tornem a ser a la carretera. Ja començant a fosquejar arribem a Tinejdad i ens allotgem a l'Hotel EL KHORBAT http://www.elkhorbat.com/ct.presentacio.htm,propietat d'un sabadellenc.
Hem fet un total de uns 670 km.i ja som on volíem ser avui. Dues etapes en una.
Molts radars els primers 300 km.que van desapareixent quan avances cap al sud.
Entre Meknes i Azrou agafem per error la R712 i decidim seguir tot agafant una pista asfaltada que porta a la N8 prop de Azrou. Una bona alternativa a la ruta prevista.De moment quedem bocabadats dels contrastos i paisatges que ens anem trobant.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge



SEGONA ETAPA - DIMECRES 28 - 290 KM. 103 PER ASFALT I UNS 187 PER PISTES

RECORREGUT DEL SEGÓN DIA
Imatge
Imatge

TINEJDAD, TINERHIR, IKNIOULN, MASÍS DEL SAGRHO, NEKOB, ZAOUÏA TAFETCHNA, ZAGORA


Comencem la ruta per la N10 fins a Tinerhir on agafem una pista amb algunes pedres, però en general en bon estat i arribem a Ikniouln, quedem parats de trobar pobles prou habitats al mig del no res. Seguim la pista que ens ha de portar a Nekob, ep! Això es comença a complicar… pendents cada vegada més fortes… pedres cada vegada més grosses i un terreny realment complicat sobretot per les motos més pesades, que ens porta a pujar al coll de Tizi n'Tazazert als 2200 m. d'alçada.Com no podia ser d'una altra manera, dalt del coll un xaringuito intentant vendre el que sigui. Tardem una mica més del previst i suem una mica... sobretot jo.
Abans de Nekob parem a un altre alberg a menjar una mica i....en Sacot a punxat la roda de davant (imagineu-vos en Sacot i l'Àfrica Twin pel pedregal que hi havia), parem a canviar la càmera (Alcorlo 0, Itaca 0, Mase 0, Parent 0, Sacot 1).
Seguim uns kilòmetres per la carretera R108 i agafem una altra pista que ens ha de portar fins a Zagora, aquesta tot i millorar una mica, també tenia algun tram “delicadet”.
Al final tallem pel dret sense fer tot el palmeral que és immens i anem a trobar la carretera N9 que ens portarà més ràpidament fins a Zagora abans no es faci fosc.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge




TERCERA ETAPA – DIJOUS 29 - 290 KM. 103 PER ASFALT I UNS 187 PER PISTES
RECORREGUT DEL TERCER DIA
Com haureu pogut comprobar, el mapa i el track no s’avenen gaire, no només pels tracks si no tampoc per les carreteres….

Imatge



ZAGORA, TAGOUNITE, M’HAMID
La primera idea va ser anar per carretera fins a Mh’Amid total menys de 100 km. I allà buscar una Kashba ens que havien recomanat. En tot cas a la tarda anar a fer una ruta curta per tenir un primer contacte seriós amb la sorra. Però, tot mirant el mapa vaig veure que sortia una pista de Tagounite que fent una petita volta arribava fins a M’Hamid.
Ho comento als companys i em diuen “tu mateix, si et veus en cor d’arribar!”.
De fet no tenia ni track pel GPS i l’única guia era saber on estava i cap a on anava. Vinga doncs, dit i fet, ja a mig matí enfilem la pista que ens portarà a M’Hamid. Veureu a les imatges que va ser del tot variada i distreta; al començar prou bon camí amb algunes pedres que el van anar convertint en més pedregós i al final L A S O R R A, ens quedaven un bon grapat de kilòmetres i comencem a trobar sorra de veritat….
Ara sí, això es dur, però dur, dur…havíem dinat feia una estona i ens havíem begut quasi tota l’aigua, a l’hora que era la temperatura passava llargament dels 40º i entre la calor i la sorra, calia esforçar-se per a poder aguantar. Sort que de tant en tant trobàvem algun tram de terreny més dur i això permetia reposar una mica. Tot i així a tots ens tocava el rebre: en Sacot la roda clavada a la sorra fins el basculant, l’Arcorlo punxa, jo per terra i el parent amb la gola tan seca com un fregador d’espart. Sentim venir uns quads i els hi demanem beguda, bé més que demanar, suplicar, ens varen tirar una ampolla d’aigua molt calenta però que en aquells moments ens va anar de conya.
Anem aprenent sobre la marxa, d’aquí endavant portarem més aigua i no ens separarem gaire, -sort que em varen venir a ajudar a aixecar la moto- si no encara hi seria.
Finalment arribem a M’Hamid. Parem al primer bar que trobem i em sembla que a part d’una Coca Cola de mig litre ens vàrem beure una ampolla d’aigua de 1500 ml. per cap.
Busquem l’allotjament, el trobem però resulta que estaven arreglant la piscina i no ens va acabar de convèncer. Amb lo cansats que estàvem optem per anar a un altre Hotel, diguem, de més categoria, EL TABARKAT http://www.tabarkat.com/inici.htm també de propietaris sabadellencs. Ens passem una bona estona en remull i ja recuperats comencem a pensar en l’endemà i “havent tastat el que hem tastat”, la conveniència o no d’embrancar-nos amb “la pista prohibida” de 340 km.
Portàvem dues càmeres de recanvi per la roda del davant i ja no ens en queden, també necessitem oli….demà al matí anirem a Tagounite, omplirem els dipòsits de gasolina i buscarem les càmeres.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge



QUARTA ETAPA – DIVENDRES 30 - 320 KM. 30 PER ASFALT I UNS 290 PER PISTES
RECORREGUT DEL QUART DIA

Imatge



M’HAMID, TAGOUNITE, OUZINA
Ja ben reposats comencem la quarta etapa amb els ànims renovats, avui faríem la “pista prohibida”.
Primer de tot hem de mirar de comprar alguna càmera, ens arribem a Tagounite posem benzina i primera sorpresa, a la benzinera no tenen oli. Comencem bé! Ara tindrem dues coses per buscar, oli i càmeres. Amb l’oli estem de sort i en trobem en un taller, ara pel que fa a càmeres, res de res, sort que s’havien pogut reparar les dues punxades.
Vinga va, que ja anem tard!!!
Comprem pa i tomates pel dinar, com cada dia, i totes les ampolles d’aigua que vàrem poder col-locar a les motos –l’experiència d’ahir bé ha de servir per alguna cosa-.
Trobem el lloc on comença la pista que ens ha de portar després d’uns 340 km. fins a Merzouga. Camí en força bon estat, un riu que travessem,…la pista es torna més pedregosa i…baja, en Sacot que torna a punxar, i ja en porta tres. Zona més muntanyosa i dalt d’un Puig tot pedregós un control. Si, si, com que el recorregut passa prop de la frontera amb Argèlia, volen saber qui passa per allà, una caseta, una cadena i ensenyant un passaport ens deixa passar.
Els kilòmetres van passant en mig de pedres, una mica de sorra, un llac eixut; ens ho passem prou bé, però ens cansem força. Trobem un xaringuito on parem a hidratar el cos i demanem on podem trobar benzina. Ens indica que a pocs kilòmetres hi ha un poblet –Agoult- on podrem repostar. Aquí trobem un grup d’anglesos que ens comenten que faran una ruta alternativa que encara que fa volta evita una zona de 6 km. de fes-fes que és troba just abans de Remilia, bé, ja veurem que farem nosaltres. Arribem a Agoult i omplim els dipòsits per anar segurs. Consultem sobre el fes-fes I allà tampoc es posen d’acord. Al final fem cas d’un que sembla que sap el què es diu, tot i que és un tram de 6 km. en molt mal estat, empitjorat pel transit que hi ha hagut per setmana santa, doncs val més això que fer una volta considerable i en prou males condicions.
Doncs au vinga, som-hi que es va fent tard. Apa aquí, no hem fet ni 5 km. i en Sacot torna a rebentar –i en van quatre-, una mica més de temps perdut. Arribem al fes-fes i realment impressiona, miris on miris, sorra per tots els cantons. Decidim intentar no separar-nos gaire per si algú té problemes poder controlar-ho. No sense fer-nos un tip de patir (parlo de les motos més pesades), fent alguna paradeta per deixar reposar el motor i el cos, arribem a Remilia que és just en acabar el riu sec. Som al poble i veiem que en Sacot no hi és. Però si anava tot davant, -diu el parent-, ostres, segur que degut a l’amplada ha agafat un altre ruta i potser ha caigut i no pot aixecar la moto. Ningú ens veiem capaços de tornar-nos ficar a aquella “farinera”. Agafem un vailet i li oferim 50 dirhams si va al riu i troba un company que ens falta. Li va faltar temps per anar a buscar un col-lega i amb una Mobylette endinsar-se cap al riu. Vàrem estar esperant una bona estona i al final varen aparèixer el nano de la Mobylette i en Sacot, sense samarreta, amb l’altre nano carregat a la moto. Tan panxo ens explica que no havia passat res, “només he sortit del riu per un altre lloc”.
Son al voltant de les 5, o sigui que ens queden dues hores de claror i uns 70 km. per trobar asfalt. Seguim el camí, altre vegada trossos de sorra que fan alentir la marxa – sobretot la meva-. Arribem a Ouzina a quarts de 7 i ens hem de decidir, ens queden encara més de 30 km.de pista, o sigui que aquí ens quedem. Sort que ho vàrem fer així, perquè l’endemà encara ens quedava algun trosset, diguem “delicat”.
Una estada de luxe comptant que som al mig del desert http://www.ouzinarimal.com/, habitacions amb dutxa, plaques solars i un generador fan que tinguem llum mentre sopem, després a les habitacions i havies d’anar amb la llanterna. Un bon sopar, xarrem una mica amb els nois de “l’hostal” i ens expliquen que ells son sempre aquí i van de tant en tant al poble on hi tenen les dones, aquí les dones no hi venen mai. Ens en anem a dormir que demà ja ens ho podrem agafar una mica millor.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge



CINQUENA ETAPA – DISSABTE 1 – 130 KM. , UNS 35 KM. PER PISTES
RECORREGUT DEL CINQUÈ DIA

Imatge



OUZINA, MERZOUGA, ARFOUD
Ens llevem amb la intenció d’agafar-nos el dia més relaxat, però, de tota manera volem
arribar a dinar a Arfoud a l’Hotel Chergui, http://www.hotelchergui.com/ca/home.php regentat per un ex-company de l’Alcorlo i seguir cap a les Gorgues del Todra i anar pujant.
Esmorzem d’hora i l’Alcorlo (com que encara no n’ha tingut prou)vol anar a provar les dunes
que tenim just al costat. Agafo la màquina per fer-li alguna foto. Fa un parell de passades i, la
roda del darrera punxada, ja en porta dues, una de cada. La sessió fotogràfica s’acaba i de moment ja no sortirem tan puntuals.
Ens queden uns 30 km. de pista, diguem, més fàcil. A l’hora de la veritat hi havia algun tram amb prou sorra i alguna pista creuada que ens fa dubtar per on anar, això fa que acabem desitjant trobar la pista “negra” d’una vegada. Com que no anem massa bé de temps passem de llarg a Merzouga i cap a Arfoud pel lloc més ràpid. Bé, ràpid si no tens problemes!! No feia més de 10 km. qua havíem passat Merzouga que en Sacot torna a punxar, -i ja en van 5-, tinguen de passada un bon ensurt. Que la roda es quedi sense aire de cop fa que una mica més i baixi un marge d’alçada considerable. Reparem o més ben dit, reparen la roda i seguim, arribem a Arfoud una mica més tard del previst però encara ens donen dinar. Mentre dinem ens saludem amb un parell de xicots de Mataró que ens havíem trobat al vaixell i que han parat al veure les nostres motos aparcades a l’entrada de l’hotel.
Vinga mengem però ens hem de decidir, o anem per feina i fem algun kilòmetre o ens quedem aquí i l’endemà anem pujant però ens perdem la part de gorgues del Todra i el Cirque de Jaffar.
Ho parlem amb en Jordi Mercader (el” jeque” de l’hotel) i ens comenta que si volem fer el Cirque de Jaffar és molt maco però la pista és molt pedregosa i llarga, de fet passa per l’Atles i a unes alçades considerables. Em sembla que per aquesta vegada ja en tindrem prou de pistes, encara que a Arfoud hem pogut comprar un parell de càmeres, la seva qualitat i la fal-lera d’en Sacot per rebentar ens fan ser molt prudents. Ens quedarem aquí, ens banyarem i en Sacot fins i tot acabarà anant a que li facin un massatge- em sembla que li convenia força-. L’endemà pujarem per carretera fins on puguem arribar, acostant-nos força cap a Tànger.
A l’Hotel hi havia un nombrós grup de gent de R.P.M. que es cuidaven de l’organització de
La Titan Dessert, una prova de bicicletes M.B. http://www.titandesert.es/es/news.php.
Havent dinat tot fent un cafè per xerrar una estona amb en Jordi vàrem poder saludar a l’Ali El Cojo, resulta que es veu que tenen algun negoci plegats.
Sopar i dormir que demà ens volem llevar d’hora i anar fent via.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge



SISENA ETAPA – DIUMENGE 2 – 565 KM. DE CARRETERA ASFALTADA
RECORREGUT DEL SISÉ DIA
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge




ARFOUD, AR-RACHIDIA, GORGUES DEL ZIZ, MIDELT, IFRANE, FES, QUAZZANE
El recorregut d’avui ja no té tanta emoció, per començar tot és carretera asfaltada i sembla que hi trobem a faltar alguna cosa. De tota manera ja ens convenia una mica de tranquil-litat.
Passem per les gorgues del Ziz, que després d’alguns paisatges que havíem vist no les trobem gran cosa. Seguim alguns kilòmetres per la mateixa carretera que havíem fet baixant i després ens desviem cap a Ifrane, què voleu que us digui, es tot tan impecable que sembla un poble postís. No ens varen deixar parar ni a fer una foto-està tot ple de militars-, o sigui que ja podem seguir el camí.
En Sacot per no perdre la costum torna a punxar. Parem a dinar abans d’Ifrane i ben aviat podem gaudir de la companyia d’un ramat i algun gos dels que et trobes al costat de la carretera esperant que algú els hi doni menjar. Puc donar fe que tenien una bona gana. Seguim cap a Fes i per la N13 direcció Chefchaouen. Podiem portar un bon ritme i els kilòmetres passaven depressa però…si, si en Sacot torna a punxar, al final optem per reparar també la llanta ja que això ja comença a ser molt preocupant. I encara per postres al muntar la coberta pessiga la càmera i apa! Torna a desmuntar. Com a mínim vàrem parar en un lloc amb una bona vista. Aquí trobem un “paisano” que ens demana si el podem portar al poble que és a uns 6 km., com que el Parent és l’únic que té el seient del darrera desocupat li toca de fer el transport, el tio anava feliç com un gínjol al seient del darrera i saludant a tothom. Només arribarem fins a Quazanne on ja fosquejant parem a sopar i dormir al Motel Rif. El recorregut en una zona de mitja muntanya ens porta per un paisatges ben macos que seguIran l’endemà fins pocs kilòmetres abans de Tànger.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge



SETENA ETAPA – DILLUNS 3 – 220 KM. DE CARRETERA ASFALTADA
RECORREGUT DEL SETÈ DIA

Imatge



QUAZANNE, CHEFCHAOUEN, TÀNGER, GRUTA D’HÈRCULES, TÀNGER
Avui ja només ens queden uns 180 km. fins a Tànger i tot i que ens ho podem agafar molt bé, pensem que és millor arribar d’hora a Tànger i no haver d’anar amb presses a última hora.
Agradable sorpresa la vista esplèndida que tenim al arribar a Chefchaouen, una ciutat de postal. Al voltant de la una ja som al port de Tànger, canviem uns euros més per acabar de passar el dia i decidim anar a buscar un tram de costa on figura en el mapa que hi ha les “Grottes d’Hercule”, el “Cap Spartel” i el “Mirador de Perdicaris”, tot bastant a prop, per si de cas. Amb el Garmin del Parent i el Topo Marroc trobem sense massa dificultat el nostre destí.
La veritat és que jo amb el meu “supermapa, escala 1:1000000” dubto que hagués trobat el camí.
Dinem allà mateix un bon “Tajine de peix”, visitem la Gruta, fem quatre fotos i una mica el “manta” i entrem a Tànger pel mirador de Perdicaris a la part occidental.
Tornem a ser al port al voltant de les sis de la tarda, omplim la paperassa i ens posem a la cua d’embarcament on un nombrós grup de Ferraris ja estan esperant per embarcar.
Mentre uns es queden a guardar les motos uns altres anem de compres per l’habituallament del viatge de tornada. Agafem un taxi i no tenim gaires problemes per trobar tot el que necessitem, vi inclòs. El taxi del centre de Tànger al port ens va costar 70 Dirhams (uns 63 cts. d’Euro) i això que allà la gasolina va cara quasi com aquí.
Tornem a la cua on ens hem tornat a trobar amb en Pepitu i l’equip Seat de competició que tornaven de Marrakech (és el que ens va orientar de la ruta de baixada cap a Zagora).
Com anècdota dir que nosaltres vàrem embarcar al voltant de les 9, llavors ja s’havien emportat alguns camions per registrar-los i fins a quarts d’una de la nit no entraven al vaixell.
Al camió den Pepitu varen fer fora 7 “polissons”, que aprofitant quan es paren als semàfors s’enfilen per on poden. La policia marroquina té molts pocs miraments amb aquests personatges que intenten sortir del país.
El viatge de tornada sense massa historia, potser una mica llarg però suportable.
Sortim del port de Barcelona a les 9 del matí del dimecres (no es pot sortir abans perquè no comencen a treballar dins aleshores.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge


Resumint, la primera experiència al Marroc ha sigut molt satisfactòria.
És un país amb moltíssimes possibilitats de fer rutes i turisme de tota mena.
Hem après que per fer pistes s’ha d’anar ben preparat i si se’n volen fer moltes, amb les motos adequades.
Ah, i també el resultat final!!!
Alcorlo 2, Itaca 0, Mase 0, Parent 0, Sacot 8, o sigui en Sacot guanyador per golejada.

Aquí unes imatges de fauna i flora.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Imatge

I unes ferides de guerra
Imatge
Imatge


VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS, I AQUEST CONTE JA S’HA FOS
soci AMM nº 6862
Honda VFR 800 FI

Imatge
itaca
 
Entrades: 15
Membre des de: dg. març 02, 2008 6:04 pm

Torna a: Rutes, cròniques i viatges

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron